Teixit típic d'exterior que duien les dones de la zona de Mahdia (Tunisia) a l'hivern. Les peces acostumaven a medir entre 3 i 4 metres de llarg i es duien drapejades.

Fragment de teixit de seda, amb decoracions distribuides en registres horitzontals de motius florals esquemàtics i geomètrics en colors groc i blanc sobre fons color grana. Conserva serrells a un dels extrems.

La seva disposició en registres horitzontals i el fet de que part dels seus motius tinguin molts elements en comú amb els treballs de guixeria i alicatat de l’Alhambra, ha fet que moltes vegades s’identifiques aquesta peça com una cortina teixida als tallers granadins en el període nassarita.

Actualment es conserven models similars a diferents col·leccions i museus identificats com a xals o vels de núvia teixits a Tunísia a on reben el nom de “r’da ahmar” si tenen els motius repartits d’igual manera a cada extrem de la peça, o bé “r’da biskri” si la decoració es troba només a un dels extrems. La delicadesa de la tela i els seu acabat en serrell als dos extrems de la peça, fa que també ens posicionem per aquesta atribució.

Segurament es tracta de peces fetes per descendents de teixidors andalusins establerts al Nord d’Àfrica després de la conquesta del regne de Granada pels reis Catòlics al 1492. Aquest col•lectiu va continuar treballant mantenint el seu estil i coneixements tècnics en els tallers que van crear en el seu nou lloc d’assentament.

2566

2566